El 3 d’octubre vam gaudir del primer dels actes commemoratius, el concert a càrrec de la Unió Musical de Muro, presentat per Natalia Sanz, alumna del cicle de Turisme de Muro i la lectura del Manifest, a càrrec de Paco Vicedo, president de la Junta de Festes, vos fem extensiu el manifest:
MANIFEST 9 d’octubre 2021
Bona vesprada a totes i a tots:
Quin honor més gran per a mi! Fer, llegir o declamar el manifest del 9 d’Octubre aquest any, després de la pandèmia i totes les calamitats que hem hagut d’anar superant per aquest maleït virus Covid-19, i a més a més, donar-me la possibilitat d’explicar la meua sincera forma de veure aquesta efemèride tan gran per a tots nosaltres: el 9 d’Octubre que és el Dia de la Comunitat Valenciana i en què es commemora l’entrada a la ciutat de València del rei d’Aragó Jaume I El Conqueridor, en l’any 1238.
És una celebració amb llarga tradició des del segle XIV, introduïda pel rei Jaume II d’Aragó. En canvi, a escala de tot el territori de la Comunitat Valenciana, es tracta d’una celebració institucional contemporània que té el seu origen en l’any 1976, quan la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià arriba a un consens i declara eixa data “Dia Nacional del País Valencià”, acord que seria assumit de nou en 1977 pel Plenari de Parlamentaris i que es plasmaria en l’Estatut d’Autonomia de 1982 com el “Dia de la Comunitat Valenciana”.
Nosaltres tenim la sort de pertànyer a un poble en què les tradicions s’han mantingut durant molts anys, on s’ha parlat en valencià, on els nostres balls, la nostra Festa i la nostra música han continuat fins ara, i cada vegada amb més força si això és possible i que cal continuar totes eixes inquietuds com a poble. Malauradament, però, no podrà ser encara, amb tot el seu esplendor i força per les circumstàncies adverses que ens imposa la pandèmia del coronavirus produït per la Covid-19. Així i tot, res ens impedeix refermar la nostra identitat, conscients que només la nostra voluntat indestructible ens farà forts per aconseguir el País Valencià que volem. Un país de drets, de llibertats i de justícia social.
Abans de res, és ineludible dedicar uns moments a la situació actual, tant per recordar les persones que ja no ens podran acompanyar com per manifestar la solidaritat amb els seus familiars i persones estimades. També, com no, per expressar el nostre suport a totes les persones que, des dels serveis públics i sectors essencials, han fet possible que plantem cara a la pandèmia i de la qual, sens dubte, se’n sortirem en un exercici de responsabilitat individual i col·lectiva. Som un poble farcit d’històries de superació de situacions complicades, i aquesta no en serà una excepció.
Dit açò, ara hem de mirar endavant i lluitar per aconseguir unes polítiques que servisquen per a millorar la vida de les valencianes i valencians, combatre les desigualtats socials i la pobresa, cohesionar i vertebrar el País Valencià, defensar el nostre territori davant l’especulació, implementar mesures per aconseguir la plena igualtat lingüística i la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua, potenciar la nostra cultura i avançar en l’autogovern.
Hem de seguir esforçant-nos per fer possible que els nostres polítics ens garantisquen la igualtat real de les persones, que potencien els serveis públics i els sistemes de protecció social. Assegurar l’accés a la salut, l’educació de qualitat i l’habitatge són principis bàsics de tota societat; així també no ho és menys, però, facilitar una vida digna a les persones majors o en una situació de diversitat funcional o sensorial, amb unes pensions dignes i uns serveis assistencials que cobrisquen les seues necessitats.
Hem de viure en una societat lliure de discriminacions per raó de sexe, edat, origen, creences religioses o de pensament. Es tracta d’acabar amb els estereotips patriarcals en els àmbits laborals, familiars i socials, eradicar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, gènere, identitat o orientació sexual i, per descomptat, qualsevol tipus de violència física o psicològica cap a les dones, o als homes, a fi d’aconseguir una igualtat real. Es tracta d’acabar amb la xenofòbia, la intolerància, el mal entés feminisme o mal feminisme, el masclisme i el classisme, avançant cap a una societat solidària i inclusiva.
En definitiva, dotar-se d’institucions amb vertadera capacitat d’autogovern i suficiència financera, de forma que es puguen implementar aquestes polítiques que permeten avançar cap a un País Valencià de totes i tots, per a totes i tots, més just, més lliure i més igualitari.
Com veieu, tenim tasca per davant, però jo estic convençut que el poble al qual pertany té les arrels i la gent capaç d’aconseguir-ho.
Gràcies.
Paco Vicedo
