Aquest programa naix de la col·laboració de la Regidoria d’Educació i la Regidoria de Seguretat Ciutadana; l’objectiu d’ambdós no és només fomentar que els escolars arriben als seus col·legis caminant o utilitzant mitjans de transports sostenibles i alternatius als vehicles privats, el camí a peu de casa a l’escola pot ser per als xiquets una experiència enriquidora i una gran oportunitat per a descobrir l’entorn, establir contacte amb altres xiquets i experimentar aventures.

D’aquesta manera, aconseguirem que els xiquets gaudisquen de l’espai, fomentarem la seua autonomia personal, responsabilitat, gestionar el seu temps, superar xicotets riscos i molt important, desenvolupar sentiments de pertinença.

El Camí Escolar no és un projecte nou ja que nombroses ciutats i pobles han vist la necessitat de fomentar nous hàbits d’autonomia en els menors respecte dels adults i restar les pors del gaudi dels carrers; per a això, s’estan realitzant nombrosos estudis enfocats a la consecució d’aquests objectius i en els quals ens hem basat a l’hora de confeccionar aquest programa.

La Direcció General de Trànsit ha publicat un projecte marc d’actuació i instrument que facilita, impulsa i coordina les accions dels distints ens i agents socials a escala nacional per mitjà de la consecució d’una sèrie d’objectius comuns i nous reptes com alguns que hem descrit anteriorment.

Aquest projecte de la DGT es denomina Camí escolar pas a pas i està dins de l’últim projecte marc: “Estratègia de Seguretat Viària 2011-2020”. Entre els molts objectius, cal destacar la defensa i protecció dels més vulnerables, entre els quals està el públic infantil.

En els estudis realitzats tant per la DGT, el Ministeri de Foment, que també ha editat la guia Camí escolar, com dels ajuntaments de Saragossa, Segòvia, etc. volem basar el nostre projecte i, com hem mencionat anteriorment, aconseguir que els nostres xiquets puguen desplaçar-se als centres escolars d’una manera autònoma, i apostar per una mobilitat saludable sostenible i segura tal com apunta la DGT i també aconseguir que els nostres xiquets arriben a ser adults autosuficients.

En les condicions adequades de seguretat viària, els trajectes d’anada i tornada als col·legis poden convertir-se en rutes segures i atractives que els escolars recórreguen a peu al costat dels pares quan són xicotets i al costat dels seus companys, amics i adults que van trobant pel camí a partir dels 7/8 anys i oferir també a les famílies una alternativa real i viable a l’ús del vehicle privat i descongestionar d’aquesta manera les aglomeracions de cotxes als voltants dels col·legis.

Com podem veure, el programa “A peu al col·le” aconsegueix unir una sèrie d’objectius beneficiosos no sols per al xiquet i la seua família, sinó també per a la comunitat.

Però aquesta iniciativa ha de generar-se amb la comunitat educativa i necessita la participació i acció conjunta d’equips directius, associacions de pares i mares, famílies, docents i escolars que juntament amb els agents de seguretat viària i tècnics municipals, facen possible fer realitat el programa pilot que presentem.

Programa dirigit a escolars d’infantil i alumnes de tercer de primària del CEIP El Bracal i CEIP Montcabrer

Aquesta iniciativa formativa que proposem persegueix com a objectiu principal que els xiquets i xiquetes puguen anar sols al col·le desplaçant-se amb total seguretat i autonomia pels carrers; però ha de ser una realitat la incorporació a aquests objectius de continguts transversals com l’educació en valors i en hàbits saludables sostenibles i segurs.

Així doncs, els objectius del programa “A peu al col·le” seran:

• Fomentar l’autonomia dels escolars.
• Fomentar la mobilitat sostenible.
• Fomentar la seua responsabilitat i el seu creixement personal.
• Afavorir la socialització.
• Aprendre a orientar-se.
• Aprendre a gestionar el temps.
• Conéixer el medi que els rodeja.
• Fomentar l’exercici físic.
• Desenvolupar sentiments de pertinença.

Pensem que aquests objectius, encara que han de generar-se des de la comunitat educativa com hem apuntat anteriorment, no poden centrar-se únicament en l’escola, no sols han de ser les aules les que inicien, gestionen i es responsabilitzen d’aquests canvis, és imprescindible implicar la resta de la comunitat i des de tots els àmbits actuar per a la consecució d’aquests objectius.